Joan Miró va ser àmpliament reconegut en vida, però la seva estela s’ageganta amb el pas del temps, com només ocorre amb els més grans.

L’exposició que ara ens omple de satisfacció presentar, integrada per unes quaranta peces —pintures, escultures i un tapís, que procedeixen de col·leccions privades i algunes d’elles inèdites—, realitzades al llarg dels seixanta i els setanta, ens introdueix en una de les etapes més fecundes i menys estudiades de l’artista, a la vegada que materialitza davant els nostres ulls aquell “cosmos propi” al qual es va referir Eugeni d’Ors.

Miró va utilitzar al llarg de la seva vida suports i tècniques molt diversos, com tela, masonita, paper, cartó, plàstic, fusta, i també oli, esmalt, tinta xinesa, aquarel·la, aiguada, cera, llapis, carbó, etc. Es va interessar pel material de rebuig i pels objectes de procedència humil. Amb la seva característica modèstia, va dir de si mateix: “Jo faig feina com un jardiner”; un jardí, en efecte, en què tot es convertia, en les seves mans, en poesia pura i en què segueixen sortint flors i hi seguiran brostant en el futur…

Tota aquesta immensa varietat de tècniques i suports es troba aquí representada en un corpus que ens mostra el geni en tot el seu esplendor i que permet constatar aquest esperit innovador i transgressor que l’ha erigit en una icona no només del segle XX, sinó de tota la història de l’art.

Joan Miró. La llum de la nit. Obres de les dècades de 1960 i 1970 s’exhibirà al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa i, posteriorment, a El Roser, a Ciutadella de Menorca —la presència per primera vegada de l’obra de Miró en ambdues illes li confereix una aura d’excepcionalitat— per acabar el seu periple a la fundació que du el seu nom i que tan generosament ens va donar.

Els textos que s’inclouen en el catàleg, firmats per Joan Punyet Miró, Enrique Juncosa, Colm Tóibín i José María Pardo, resultaran d’obligada lectura per a tots aquells que desitgin endinsar-se en l’univers mironià, guiats per les lúcides reflexions de qui, com pocs, coneixen els codis que articularen la seva feina.

Desitj fer constar el meu agraïment al comissari de la mostra, Enrique Juncosa, com també a totes aquelles persones que, amb la seva col·laboració i el seu entusiasme, l’han feta possible; als patrocinadors —principalment a la Fundació “la Caixa”—, pel seu suport incondicional, i, de manera especial, als hereus de l’artista, sense la personal i apassionada implicació dels quals hauria resultat impensable materialitzar un projecte d’aquesta naturalesa.

José Ramón Bauzá Díaz
President de les Illes Balears